Ahir Suïssa va aprovar en referèndum aturar la construcció de minarets. "Il pievel na vul betg minarets" (el poble no vol més minarets) titula l'únic diari en romanx, "La Quotidiana". El tema és conflictiu. Prohibir símbols religiosos avui sembla un retrocés però tampoc la proliferació pública d'aquests no sembla cap avenç. Amb tot, allò veritablement important són els referèndums suïssos.
Suïssa va instituir-los el 1848 per evitar una guerra. Són un exemple de democràcia directa magnífic. Sovint els defensors de l'status quo afirmen que no hi ha alternativa a la partitocràcia. La hi ha. Suïssa fa referèndums de per tot. Des de 1875 se n'han fet més de 500 a nivell federal i la meitat han suposat un canvi legislatiu. La constitució suïssa ha afrontat 250 referèndums. Sobre la vida a Suïssa vista per un català és molt recomanable el bloc De Suïssa estant.
Hi ha referèndums a nivell federal, cantonal i local. Per guanyar a nivell federal cal guanyar a la majoria de cantons (doble democràcia interna). A voltes se'n convoquen per canviar l'enllumenat d'un carrer. Una persona amb només 50.000 signatures pot convocar-ne un. Si guanya canvia la llei. Aquí es recullen 180.000 per abolir els braus i els partits ho torpedinen. Es recullen 500.000 per les seleccions catalanes i res.
Mentre Suïssa votava sobre un fet relativament menor a Catalunya 3.000 persones s'aplegaven per recolzar les consultes sobre la independència. Són "consultes" car els referèndums són il.legals a Espanya. Quina part de la definició de "democràcia" no entenen els espanyols?. Mai, enlloc, votar en un referèndum hauria de ser il.legal. Només ho és a les dictadures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada