dissabte, 19 de desembre del 2009

52. El català reconegut, també, a l'Aragó


La peça que faltava
Fa només una trentena d’anys la llengua catalana no era reconeguda ni protegida enlloc del seu territori llevat d’Andorra. Després van arribar els estatuts de Catalunya, les Illes Balears i País Valencià. L’any 1999 Itàlia va reconèixer el català de l’Alguer (llei 482) i l’any passat la constitució francesa ho va fer amb el de Catalunya Nord. Restava un territori: la Franja de Ponent.
Quan la política es fa només amb odi
Feia 27 anys que s’esperava la llei de llengües a l’Aragó. Ha estat un procés lent, esgotador, ple de diplomàcia. Sincerament molts creiem que no arribaria mai. Tots els presidents l’havien promès però només M. Iglesias (PSOE) ho ha complert. La situació viscuda a Aragó els darrers mesos ha estat molt dura. Tensa. El PP i els seus lacais del PAR (que ja no és “Regionalista” l’AR és ara d’Aragonés) s’han comportat de forma indigne practicant una catalanofòbia pròpia del nazisme. L’odi cap els catalans difós en aquest temps no es curarà fàcilment. I odi significa odi de veres.
El PP va impulsar una llei, el 1997, que reconeixia parcialment el català com a tal i permetia posar rètols bilingües si així ho volien els ajuntaments. Ara han canviat de parer. El debat no era sobre la llei sinó sobre la “paraula maleïda” en veu del portaveu del PSOE: la paraula és català. El PP ha lluitat, i no és un eufemisme, contra “català” defensant que a la Franja s’hi parla “aragonès oriental.” Han recollit 43.000 signatures sota la petició “No a l’imposició del català”. Molt odi. La seva tesi és que amb la llei s’imposa el català a l’Aragó i aquesta llengua s’escamparà per tot el territori imposant-se al castellà. Per exemple han posat anuncis a la ràdio on una persona pregunta per un carrer en castellà i l’interlocutor li respon en català. L’anunci clou amb un “ho vas a permetre?”. Fins i tot han creat una web especial *
No tot han estat èxits pels genocides. Van convocar una manifestació que no va aplegar ni 50 persones mentre que els partidaris del trilingüisme van aconseguir un miler. El principal diari aragonès, l’Heraldo, va fer una consulta als seus lectors i un 70 % es van mostrar a favor del nom “català”. El més curiós, però, és que el propi PP ha fet una enquesta a la seva web especial contra el català: i han votat 1.300 a favor del català i només uns 1.000 en contra!.
PSOE i CHA salven el “català”
La “Llei d’us, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó” es basa en tres criteris:
- Voluntarietat: el castellà és la única llengua oficial
- Zonificació: només afectarà als territoris on es parlin català i aragonès
- No cooficialitat.
A més crea una nova autoritat lingüística separada de l’IEC. Malgrat això ha estat un èxit la seva aprovació. El PSOE i CHA han fet una feina fantàstica i han resistit una campanya horrible, han mantingut la denominació de català i l’han salvada malgrat que això provoqués trencar el consens. Si avui hem guanyat a Aragó, i ho hem fet, és mercès a aquests dos partits. IU ha votat contra la llei perque la troba insuficient. I és insuficient però la situació no permetia anar més lluny. Ara el català és llengua pròpia d’Aragó, tindrà més força a les escoles, es podrà usar al parlament, per adreçar-se a l’administració i se’l considera “llengua pròpia, orginal i històrica” de la comunitat. També CHA ha aconseguit que la llei entri en vigor en 1 mes enlloc dels 3 mesos i reduir l’entrada a les escoles. En canvi el PAR ha imposat que els ajuntaments puguin demanar a l’autoritat lingüística el canvi de la denominació al seu territori i a l’escola el català no podrà ser vehicular.
Hem salvat el nom de la llengua i s’han posat les bases per donar passos concrets. Amb el que permet la llei ja es poden realitzar avanços significatius sobretot a l’escola. El fet que tot depengui de la voluntarietat ens pot anar a favor doncs a la Franja és on la llengua catalana té més percentatge de parlants. Els catalans de les pedres treuen pans i d’aquesta llei es pot treure molt de suc.
Mercès a l’Aragonès
Tot el dit es pot aplicar a l’altra llengua d’Aragó, l’aragonès. La sola existència d’aquesta llengua amb uns pocs milers de parlants ja ha servit per desactivar part del discurs catalanofòbic. Sense l’ajuda dels aragonesoparlants avui no hi hauria una llei pel català a l’Aragó. L’aragonès només compta amb algun grup de suport des de 1976, amb el Consello d’a Fabla Aragonesa i l’esforç ingent de Francho Nagore. Des de llavors ha estat menyspreat per tothom. Publicava uns 5 llibres anuals i despertava una indiferència notable. Poc a poc, però, els seus defensors han creat nous grups (Fablans, Rolde de Fabla,Nogará ...) i el 1989 van arribar a publicar 40 llibres. A més han aconseguit que torni ha haver parlants (els neofablans) a la ciutat de Saragossa. La seva gran lluita a part de fer molts cursos ha estat aconseguir una impossible llei de llengües. Impossible fins el 16 de desembre de 2009.
Tenint en compte això caldria agrair els defensors de l’aragonès l’ajuda que ens han donat per aconseguir una llei insuficient però útil i que té un meravellós gust de victòria.


* Recomanable entrar a aquesta web només, amb la panxa ben plena i en estat etílic o bé amb un enorme sentit de l’humor. No apta per a éssers humans amb una mínim de sensibilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada