dilluns, 18 de gener del 2010

82. "Mercès" per tancar Egunkaria


Ha estat un procés únic a Europa. Quan van clausurar el diari Egunkaria (1990-2003) molta gent va sentir impotència i ràbia. Havia costat molt crear un diari en llengua basca. De fet només havia existit un durant uns mesos de l’any 1937. Mantenir-lo era un difícil exercici d’equilibris però tots els que hi havia darrera creien que la llengua basca s’ho mereixia. Fa unes setmanes “La Vanguardia” ens cridava a defensar la dignitat de Catalunya. Ho feia en llengua castellana, la única que vol utilitzar. Cap poble té dignitat si ignora la seva llengua esclavitzada i usa la de l’amo. Vaig visitar l’Egunkaria fa una pila d’anys (la foto testimonia la pila d’anys!), s'hi respirava una enorme il·lussió, però aquell diari era, més que una altra cosa, dignitat. De la de debò.

Deien els irlandesos que “Cada paraula en gaèlic és com una bala disparada en la lluita per la llibertat irlandesa”. El diari Egunkaria molestava no pel que deia. Molestava per que era l’únic íntegrament en llengua basca, la més antiga d’Europa. No els hi va importar ni això. En realitat l'acta del jutge afirmava que com ETA té com a objectiu expandir l'ús del basc per arribar a la independència el diari col·laborava amb els objectius d'ETA. De fet ja havien tancat l’altre que publicava parcialment en basc.

El diari, finançat per subscripció popular, fou clausurat sense contemplacions, els seus directius empresonats durant 30 mesos i molt possiblement torturats com han denunciat al Tribunal dels drets humans. No es va salvar ni un boli. Tot va desaparèixer. El més absurd és que fa 2 anys que la fiscalia va retirar TOTS els càrrecs reconeixent que no hi havia cap motiu per tancar el diari. Aquest desembre ha començat el judici per culpa de la fanàtica acusació particular d’un grup proper al PP. En un altre acte de indignitat l'actual govern basc (PSOE-PP) s'ha limitat a dir que el procés ja du 7 anys i s'ha fet una mica llarg. El 19 de desembre desenes de milers de persones es manifestaven a Bilbao per a recolzar els imputats pel cas Egunkaria.  Aquesta setmana diversos actes de solidaritat s’organitzen a la nostra nació. Concretament a Reus, València, Barcelona, Palma i Girona.
I malgrat tot li hem de donar les gràcies a l’espanyolisme. Del tancament d’Egunkaria va nèixer Berria (el nou). Aquest diari ha obtingut uns resultats molt millors que el seu antecessor que tirava 15.000 exemplars. En anuncis i subscriptors que ja arriben als 24.000. D’ells n’hi ha 400 als Països Catalans. Van matar un diari relativament feble i així van fer néixer un diari fort. Dels seus cops sovint neix la nostra força.

2 comentaris:

  1. Tot el procés del diari Egunkaria va ser un clar exemple dels tics anti-democràtics existents a l'estat espanyol, on no han entès el significat del mot "justícia". Almenys, que el nou tigui més seguidors, és positiu. Però el calvari a suportar pels empresonats el recordaran per sempre.

    ResponElimina
  2. Evidentment el "mercès" és irònic. El patiment de moltes persones ha estat brutal. Dels imputats i dels treballaldors del diari, per exemple.

    ResponElimina