176. Roxy Music, l’excel•lència visita Barcelona

Roxy Music és, potser, el grup d’on han sortit alguns dels músics més exquisits de la música dels darrers temps. Encara avui el currículum d’aquest grup anglès impressiona. El seu cantant, Bryan Ferry, és considerat una de les veus més suaus i elegants del pop mundial. El 1985 va situar el seu àlbum ‘Boys & girls’ en el difícil número 1 amb la famosa cançó ‘Slave to love’ popularitzada per la pel•lícula ‘9 setmanes i mitja’. En van seguir varis àlbums delicats i elegants amb un pop ple de glamour (‘Mamouna’, ‘Taxi’...) que el van dur a ser nominat pel Grammy. Ferry també és conegut per la seva vida amorosa amb nombroses relacions com ara Amanda Lear, Jerryl Hall (que el va abandonar per anar amb Mick Jagger) i la seva dona, la també model Lucy Helmore amb qui ha tingut 4 fills. Un d’ells, Otis Ferry, ha liderat els activistes a favor de conservar la cacera de la guineu. Separat de Helmore actualment manté una relació amb una model 35 anys més jove que ell. Políticament Bryan Ferry ha recolzat el Conservative Party britànic i ha demanat el vot per D. Cameron. També va promoure el Live Aid i ha donat suport els grups ruralistes britànics.

En altres grups el cantant és l’alma mater però en el cas de Roxy Music tot el grup el formaren músics de primera línia. Als teclats hi havia Brian Eno, considerat el pare de la música ambient. A part de la seva carrera en solitari, Eno ha destacat com a productor de discos tant coneguts com The Joshua tree d’U2 (a qui ha produït sis àlbums), part de “Songs of faith and devotion” de Depeche Mode o el darrer de Coldplay (millor disc del 2009) “Viva la vida or death an all his friends”; a part ha produït a Talking Heads, Grace Jones, Ultravox o dirigit gravacions de David Bowie o Genesis. També és un activista polític, columnista a “The Observer”, ha encapçalat el moviment contra l’agressió britànica a Iraq i el moviment en defensa de Palestina. Eno ha estat un dels 100 artistes que, el 2006, van demanar un boicot a Israel per la seva brutalitat contra Palestina. El 2009 va dirigir les protestes contra l’atac sobre Gaza. A les eleccions britàniques recolza els liberal-demòcrates i forma part dels seus consellers.

Potser el més conegut als Països Catalans és Phil Manzanera. Ha publicat nombrosos discos en solitari on es mostra un virtuós de la guitarra. Ha triomfat com a productor dels aragonesos Héroes del Silencio a “Senderos de traición” i “El espíritu del vino” (uns dels discos més venuts a l’estat espanyol i fora d’ell) així com de dos discos en solitari de Bunbury. Però sobretot va col•laborar de forma decisiva amb Sau i els seus àlbums “El més gran dels pecadors” i “Concert de mitjanit”. També destacar el saxofonista de Cornualla Andy Mackay mestre en l’oboe i el saxo que ha participat en la música a varies sèries de TV o el bateria Paul Thompson a qui, per exemple, el bateria de Duran Duran considera d’una gran influència cap a ell.


Roxy Music no va tenir un èxit efímer ans nombroses cançons icona com “Avalon”, “Oh yeah (on the radio)”, “Same old scene”, “In the midnight hour”, la seva versió de “Jealous guy” o “More than this”. Després d’escoltar alguna d’aquestes peces el que et pot fer sentir la música no sembla que pugui arribar més alt en el seu vol pel món dels sons. La nit del 19 de juny Roxy Music seran a Barcelona (a excepció d’Eno) en un concert de retrobament després de gairebé 30 anys separats. Ho faran en el marc del festival Sónar que, cal dir-ho té el detall de fer el seu web en versió catalana.