dimarts, 1 de juny del 2010

195. Cinisme sionista, victimisme islamista

Qui més qui menys ha participat en una conversa, a voltes pujada de to, sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Sovint han aparegut abrandats defensors de les dues parts. Al nostre país, com no tenim problemes, ens permetem el luxe de tenir una corrent de pensament de les més pro sionistes d’Europa i, al mateix temps, una línia política d’un furibund suport a la causa palestina.
Fa pocs dies un blocaire es confessava “consternat” per la lectura d’una entrevista al periodista de TV3 Joan Roura que es declarava pro palestí. Els mateixos que es consternen per paraules miren a un altre costat quan les bales israelianes maten.
Podem partir de la base que cap de les dues parts té tota la raó, però hi ha un factor de desequilibri. Israel té un pes militar, justificat pel suport dels Estats Units més que per propis mèrits, immensament superior als palestins. Quan ets el més fort és molt fàcil cometre salvatjades.
La justícia s’assembla a l’ús de la força mesurada de les majories sobre les minories i a l’ús, sense abús, d’aquesta força per part dels més forts. Israel utilitza la força de forma repugnant sobre els més febles davant la més mínima protesta. Ho demostra l'assassinat del xeic Iassin, un ancià invàlid o el recent assassinat d'un membre de Hamàs a Dubai per 11 (!) agents sionistes que es van fer passar per britànics. Les lleis internacionals per Israel, no existeixen. Tancs contra pedres, soldats blindats contra nens, murs altíssims que encerclen llogarets i els deixen sense aigua...i els fets d’ahir.
Assaltar una flota civil desarmada és un error. Fer-ho en aigües internacionals encara més. Disparar contra gent “armada” amb pals de ferro un altre. Els qui ara callen, perden la raó que tenen en defensar Israel. Fets com els d'ahir justifiquen un boicot internacional a un estat que sistemàticament ignora la legislació internacional i es comporta com un delinqüent.

Davant d’aquests catalans que recolzen Israel hi ha molt jueus que s’oposen a l’imperialisme sionista de l’estat d’Israel. Per exemple els 700 presos jueus que l’estat hebreu té confinats per no voler alçar les armes contra els palestins o el miler de jueus valents, herois, que ahir es manifestaven a Tel Aviv contra l'acció terrorista del govern sionista.També molts pacifistes palestins que s’oposen a les pràctiques fanatitzadores de l’islamisme wahabita. Un fanatisme que, també cal dir-ho, utilitza els cooperants internacionals i es fa la víctima mentre continua fent amenaces inacceptables contra l’estat d’Israel. Hamàs no és, avui, exemple de respecte a res...i és qui governa Gaza.

I molts dels que criden contra els assassinats, que ha comés Israel han callat quan Iran, fa només uns dies, ha executat quatre kurds i un persa. Ho ha fet a la forca, amb la impunitat que els crims dels estats islamistes reben per una part de la nostra societat massa acostumada a jugar a bons i dolents. La pròpia Turquia, un règim assedegat de sang de militants d’esquerra, kurds o armenis, no hauria de posar-se les mans al cap. Adjunta hi ha una foto de la seva policia de patrulla per Kurdistan, semblen pacífics oi?. De ben segur Turquia hauria fet el mateix que ha fet Israel. Els 40.000 morts que ha provocat la seva ocupació de Kurdistan en deixen testimoni. Entre el blanc i el negre hi ha massa tonalitats de gris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada