divendres, 26 de novembre del 2010

353. Com Ciutadans però al revès

Acaba la campanya electoral de les autonòmiques catalanes amb varies tendències: CiU guanya sense majoria absoluta tot i tenir-ho tot a favor, el PSOE pot obtenir una derrota històrica i l’independentisme massa entregat al PSOE pot perdre la meitat dels escons en una derrota similar a la que va patir el BNG gallec per recolzar al mateix PSOE. Iniciativa, PP i C’anos es mantenen amb variacions menors. El cas del darrer partit és paradigmàtic:

- Gairebé sense militants i creat artificialment per alguns mitjans va aconseguir entrar al parlament amb 3 diputats.
- Han fet una acció política mono temàtica contra el català.
- S’han barallat a mort fins al punt que dels 3 només queda un diputat i els altres dos van abandonar per crear les seves pròpies formacions.
- El seu portaveu té l’aspecte d’un naufrag i a vegades s’expressa com un drogoaddicte amb mono.
- S’han estimbat a les eleccions europees, estatals i locals.
I malgrat tot es mantindran amb una tendència a l’alça aprofitant el retrocés del PSOE. A més han aconseguit reobrir del debat sobre la llengua reorientant el discurs del PP català i, en menor mesura, el del PSOE. En aquest darrer és d’agraïr la fermesa del president Montilla davant les temptacions lerrouxistes de David Pérez o J. Ferran.
Tot plegat fa pensar en la importància per l’independentisme d’obrir bretxa al parlament. Amb només 3 diputats pots condicionar el debat, existeixes i pots plantar cara. Imaginem López Tena debatent, amigablement, amb individus com M. Iceta, O. Pujol o el propi Cañas. Vam tenir un tast al debat de l’UPF. O imaginem Laporta davant Mas, Montilla o Sánchez Camacho?. CiU o ERC no actuaran de la mateixa manera amb SI al parlament com el PSOE o el PP no ho han fet amb C’anos. Ja el propi Rivera ha dit que seria mala notícia l'entrada de SI al parlament.
C’anos té un espai reduït car l’electorat espanyolista és relativament menor a Catalunya. En canvi SI tindria un recorregut enorme si, com es preveu, CiU no pot aconseguir el concert ni redreçar la crisi econòmica. D’aquí un any, per exemple, vencen els bons al 4,75 %. D’on sortiran els diners?.
A Flandes el partit independentista N-VA (Nova Aliança Flamenca) va obtenir un escó, justet amb un 3,1 %, a les eleccions de 2003. El 2010 va guanyar les eleccions belgues amb 27 escons. No és cap casualitat que l’N-VA fos l’únic convidat internacional a la 1ª conferència nacional de Solidaritat.

3 comentaris:

  1. Hem d'aconseguir entrar al Parlament amb quanta més força millor. El gran repte serà el 2014. Llavors ha de ser quan es doni el gran resultat que esperem!

    ResponElimina
  2. Tens raó: el 2014 és un any màgic...300 anys després.

    ResponElimina
  3. http://eleccionscatalanes.blogspot.com/2010/11/com-ciutadans-pero-al-inreves.html

    http://www.radiocatalunya.ca/25080/

    ResponElimina