446. Acte, ahir, d’Unitat per Barcelona en suport al 10-A

Unitat per Barcelona, la coalició entre ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana va escollir un recinte modest, a l’Auditori, pel seu acte en favor de la consulta del 10 d’abril. El fet que ERC punxés en molts actes a la passada campanya aconsellava prudència. Ahir, però, els republicans no eren sols. Hi havia Reagrupament. I també la part de Solidaritat que ha apostat per la llista unitària i s’ha aplegat a Democràcia Catalana. La sala va quedar petita i amb públic a l’exterior. En total s’hi van aplegar unes 500 persones.

L’acte fou presentat de forma elegant per Txe Arana que va expressar la seva satisfacció personal davant l’aliança de diverses forces independentistes. També s’hi va expressar l’alcaldable Portabella reconeixent que era el que molta gent els hi demanava el 28N i llavors no es va fer en un cert retret a la direcció d’ERC que va optar per anar en solitari. Portabella va dir que la coalició era l’aportació que els 3 partits feien a la consulta del 10 d’abril. Laporta, aplaudit sense ser aclamat, va explicar que la seva acció política estava guiada per l’esperit del 10 de juliol i el de les consultes que va definir com “l’esperit social i cívic més important de la història de Catalunya”. Planas, de Reagrupament, va escenificar que havia canviat des del 28N: “avui hi som tots, hi ha junts els tres caps de llista de les candidatures independentistes que es van presentar el 28N”. En efecte seien plegats Rut Carandell, Joan Puigcercós i Joan Laporta però Planas oblidava que ahir faltaven altres independentistes i és bo recordar que només s’ha encetat un camí d’unitat. Menysprear als qui no hi són encara és una mala via.

Carandell, Puigcercós i Laporta no eren sols, a l’escenari actuava Titot i entre el públic Jaume Sobrequés, Armand de Fluvià o Carles Móra, alcalde d’Arenys quan aquesta població va promoure la primera consulta. Les constants referències a les consultes no van evitar que es parlés de la necessitat d’un pes fort dels independentistes a l’ajuntament de Barcelona. Allà Portabella va concretar demandes basades en el compliment de la carta municipal: participació directa en els impostos i que l’ajuntament sigui decisiu en infrastructures com la “xacra de Rodalies”. Finalment, Laporta va concretar per quin motiu calia fer aquesta aposta: “Barcelona, va dir, ha de ser el punt de partida de la descolonització d’aquest país.”