Les xifres de les consultes sobre la independència han estat espectaculars. Les consultes s’han celebrat a 554 poblacions, hi han votat prop de 885.000 persones i el sí ha obtingut un resultat extremadament contundent: més del 90 %. Cap moviment polític pot reunir més de 7.000 voluntaris ni generar els fets que s’han produït els darrers mesos. I cal subratllar-ho: de forma absolutament pacífica i cívica. Les persones voluntaries d'aquestes consultes són, ara, l'exèrcit pacífic i cívic que alliberarà aquest país. Una de les voluntàries apuntava els motius en una piulada: "Perquè els partits indepentistes no acaben d'entendre's per anar junts a les llistes i en canvi les bases podem treballar tant bé a la consulta?". Hi ha dades que han de fer reflexionar: a Barcelona la consulta ha recollit més vots dels que obtenen partits parlamentaris a nivell de tot el Principat, a la mateix ciutat els participants a la consulta han superat els votants al PSOE a les municipals, partit que sempre les guanya. Altres dades similars: a Girona han votat 16.000 persones i l’alcaldessa del PSOE ho és amb 11.000 vots. A Olot han votat 7.100 persones a favor de la independència…el PSOE governa amb només 2.000 vots. A Igualada el govern PSOE-ICV té el suport de 6.300 persones mentre ahir van votar per la independencia 7.100, a Manresa el PSOE té l’alcaldia amb 7.000 vots mentre 11.400 persones van votar per la independència. Al districte de Sant Martí ahir hi havia més punts de votació que a unes eleccions "oficials". Quants voluntaris significa això?. Quantes persones ja són fartes d'Espanya?. I tot plegat : 1) sense cap mitjà de comunicació a favor, enmig de l’ostracisme. Sabem que per sortir a les portades és més fàcil que quatre persones col.loquin un cotxe bomba que no que 250.000 votin per la independència. 2) incloent dins els votants als joves d’entre 16 i 18 anys i els immigrants; ambdós sense dret a vot a les eleccions “oficials”. 3) Ha quedat clar que CiU i el PSOE no són el mateix. Un juga a l'ambivalència, cada cop menys, l'altre s'hi oposa a la independència amb totes les seves forces. Això hauria de fer reflexionar als independentistes que han pactat amb el PSOE els darrers anys. L'oposició socialista (amb exemples com el lamentable editorial de "El Periódico") a les consultes contrasta amb la participació de part de la base de CDC. També amb els Pujol, Mas, Trias, Ortega o Castellà anant a votar. Els socialistes no voten a les consultes i, mai més, es pot regalar el govern a qui no és ni demòcrata. La línia ha quedat clara. 4) Cap nació, amb o sense estat, és capaç d'organitzar unes consultes com aquestes, amb l'esforç logístic i humà que signifiquen. Ahir vam veure que aquest poble és únic. L’independentisme és ara la primera força el país. S’han acabat els anys de “la minoria independentista”. Ara sabem que som molts, que cada vegada que anem pel carrer i ens creuem amb 10 persones, com a mínim, dues d’elles són dels nostres.
Ara sabem que guanyarem però ens cal trobar el camí per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada