dissabte, 21 de desembre del 2013

605. I malgrat tot, la bellesa



Ens perdem en un laberint de necessitats,
Mancats de sentit,
Caminem per carenes de cims que no ens calen,
Dormim la major part de l’existència,
Incapaços de somiar.

Tanquem els ulls a la llum,
I els obrim a la foscor de les cavernes,
Ens queixem, llavors, que no veiem.

Sanglotem, també, que tot plegat no té sentit:
La vida, el patir, l’enyor, la derrota.

Un dia, potser, descobrirem que cercar la bellesa,
Llepar-la amb els ulls, olorar-la a mitjanit,
Acaronar-li el perfil amb un sol dit furtiu,
Apropar-la als llavis, sense tocar-la,
Això li dóna sentit a tot.

Cerquem la bellesa abans de que sigui massa tard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada