623. El Tribunal de La Haia sentencia contra la cacera de balenes del Japó

El Tribunal de Justícia Internacional va decidir el 31 de març que la cacera de balenes que practica el Japó no té justificació científica. El programa eufemístic Jarpa II hauria de ser revocat segons la sentència del cas Austràlia contra Japó.

Sea Shepherd, l'organització que més activament s'ha oposat a la cacera s'ha felicitat del veredicte. Aquest es va aprovar per 12 vots a 4. La qüestió que es planteja ara és: qui implementarà aquesta sentència?. Com ho farà?. Si Japó es nega a prendre cap mesura, fet que és molt possible, com se'l forçarà. Hi haurà la capacitat de fer un embargament per defensar les balenes?. L'esperança és que Austràlia, novament, lideri un moviment per fer efectiva a la realitat allò que ha guanyat als tribunals.

Foto: Sea Shepherd

622. Guia de les llistes a les eleccions europees 2014

La Junta Electoral Central ha proclamat les 39 llistes acceptades a les eleccions europees a l’Estat espanyol. Les condicions eren aconseguir l’aval de 15.000 ciutadans/es o bé d’una cinquantena de càrrecs electes així com la paritat de gènere.

N’hi ha per triar i remenar. Per a poder escollir, aquesta és una petita guia de les candidatures:


1. Formacions principals

PSOE. Principal partit de l’oposició.

PP. Partit actualment al govern.

Izquierda Plural. Coalició liderada per Izquierda Unida amb les catalanes ICV-EUiA, la gallega Anova, la basca Batzarre i petits grups locals ecologistes.

Coalició per Europa. Partits autonomistes o sobiranistes com CiU, EAJ-PNV, Coalición Canaria i Compromiso por Galicia.

Esquerra pel Dret a Decidir. Coalició entre ERC i l’escissió del PSC-PSOE, Nova Esquerra Catalana.

Los Pueblos Deciden. Aliança entre EH Bildu, el BNG gallec, les canàries Alternativa Nacionalista Canaria i Unidad del Pueblo, l’asturiana Andecha Astur i el Puyalón de Cuchas aragonès.

Primavera Europa. Coalició d’esquerres impulsada pel Equo, el valencià Compromís i l’aragonesa Chunta Aragonesista.

2. Llistes localistes i regionalistes

Partido Andalucista. Es presenta en solitari.

Extremeños por Europa. Coalició de dues formacions regionalistes extremenyes.

Salamanca-Zamora-León PREPAL. Formació regionalista amb feu a Lleó.

Foro de Ciudadanos. Llista impulsada per Francisco Álvarez Cascos, amb feu a Astúries.

Partido da Terra. Formació ecologista i neo rural gallega.

3. Les llistes protesta

Partido X. Format per l’informàtic Hervé Falciani qui va denunciar els casos d’evasió fiscal a Suïssa. Més de 40.000 milions que cada any surten d’Espanya cap al país helvètic. Falciani va presentar una llista dels 3.000 evasors saltant-se el secret bancari.

Movimiento Red. Liderat pel jutge granadí Elpidio Silva, popular a twitter, instructor del cas Blesa.

Podemos. Format pel tertulià d’esquerres Pablo Iglesias, antic admirador de Zapatero, i l’ex fiscal Carlos Jiménez Villarejo.

Recortes Cero. Com diu el seu nom és un moviment de protesta vers les retallades.

Proyecto Europa. Impulsada pel moviment valencià Renovació Política, Acció Nacionalista Valenciana i grups menors d’Aragó i Andalusia.

Escaños en Blanco. Moviment crític amb la degradació de la democràcia que es compromet a no ocupar les actes aconseguides com a protesta.


4. Iniciatives sectorials

Partido Animalista contra el Maltrato Animal. El PACMA ha aconseguit cert ressò social en les seves protestes envers el maltractament de toros com per exemple a les seves protestes al Toro de la Vega.

Iniciativa Feminista. Formació centrada al voltant del reconeixement del paper de la dona a la societat.

Partido Humanista. Vinculat al grup sectari La Comunitat i de caràcter pacifista.

Partido de la Libertat Individual. Llista liberal.

Agrupació d’Electors D.E.R. Iniciativa a favor dels discapacitats i afectats per les anomenades malalties estranyes.



5. Llistes d’esquerra espanyola

Partido Comunista de los Pueblos de España. Partit marxista-leninista escindit l’any 1984 del PCE i partidari de mantenir l’ortodòxia stalinista.

Movimiento Corriente Roja. Corrent trotskista d’Izquierda Unida fins l’any 2004. Hereva de l’antic PRT. A Catalunya ha col·laborat amb Des de baix i s’anomena corrent Roig.

Alternativa Republicana. Coalició formada per les formacions d’esquerra espanyola: Acció Republicana Democràtica Espanyola (ARDE), Izquierda Republicana (la facció que no va entrar a IU), el català Partit Republicà d’Esquerra i Unió Republicana.

Por la Ruptura con la Unión Europea. Candidatura impulsada pel trotskista POSI.

Por la República. Moviment d’àmbit estatal a favor de la III república espanyola.

Solidaridad y Autogestión Internacionalista. SAIN es va fundar l’any 2004 sobre una base d’esquerra cristiana de base i no marxista.


6. Nacionalistes Espanyols

UPyD. Nacionalisme espanyol d’esquerra.

Vox. Formació impulsada per crítics amb el paper tou del PP amb l’independentisme; com Vidal Quadras i José A. Ortega Lara. Pretenen crear una UPyD de dreta.

Movimiento Ciudadano. Enèssim intent del partit Ciudadanos (C’anos) de crear un referent estatal.

Impulso Social. La llista de l’extrema dreta nacionalista clàssica amb els antics membres del Frente Nacional, Alternativa Española, anti avortistes i els carlins de dreta de la CTC.

Falange Española de las JONS. Representant legítim de la veterana organització. Ara dirigida per Norberto Picó (ex cap de la FEI).

La España en Marcha. Coalició entre el Moviment Catòlic Espanyol, La Falange i Aliança Nacional.

Democracia Nacional. Partit nacionalista espanyol centrat en combatre la immigració.

Movimiento Social Republicano. Formació nacional-revolucionària espanyola.

Ciudadanos Libres Unidos. CILUS és un partit fundat l’any 2.012 impulsada per ex membres de Ciudadanos i del grup Basta Ya.

 

621. Velupillai Prabhakaran, avui fa 5 anys, in memoriam

Velupillai Prabhakaran va morir en combat el 19 de maig de 2.009. Avui fa 5 anys. Va fundar i liderar la que ha estat millor guerrilla del món, els Liberation Tigers of Tamil Eelam (LTTE) que van lluitar entre 1976 i 2009 per la independència de la zona tàmil de l'illa de Ceilan, l'actual Sri Lanka.


Els LTTE van controlar la major part de l'àrea tàmil administrant-la com un Estat de facto. La seva guerrilla tenia aviació i forces navals pròpies, policia i tribunals, banc, televisió, serveis sanitaris i va combinar les accions urbanes, amb la guerrilla rural i la guerra convencional. Entre els anys 1996 i 2000 van dur a terme les campanyes Unceasing Waves que són un exemple paradigmàtic d'encert militar contra un exèrcit superior.

Després de tres dècades la guerra va fer un gir quan Sri Lanka va llençar una ofensiva militar l'any 2008. Si fins llavors els tigres havien resistit la majoria d'atacs amb molt d'èxit aquesta vegada van començar a retrocedir. Què havia canviat? El suport comercial-econòmic de Xina a Sri Lanka.

La nació tàmil està dividida entre Sri Lanka i l'Índia. Xina va optar per donar suport al govern de Colombo a canvi de convertir l'illa en una mena de satèl·lit comercial. Així la treia de l'òrbita del seu principal rival asiàtic, l´Índia.

El suport xinès va esdevenir decisiu i en poc més d'un any i mig l'exèrcit havia acorralat els LTTE a una petita zona de 3 quilòmetres quadrats a Mullaitivu. A les platges, els tigres tenien tot de búnquers per un cas d'emergència.

El 18 de maig de 2009 el fill de Prabhakaran, Charles Anthony, va llençar-se amb un centenar de guerrillers contra les files enemigues que els encerclaven. Tots van ser abatuts. Els altres dos fills del líder tàmil també van morir en combat. El dia 19 el darrer contingent de tigres va morir combatent amb Prabhakaran al capdavant. El govern de Sri Lanka va donar per acabada la guerra. Molts milicians tàmils es van suïcidar abans d'entregar-se. Uns onze mil foren capturats i posats en camps. a majoria havien estat alliberats dos anys després. Un miler més van fugir cap a l'Índia.

La derrota dels LTTE no va suposar la fi del moviment tàmil. És cert que Sri Lanka continua menystenint la minoria nacional a favor de la majoria cingalesa però el país s'ha anat reorganitzant després de la devastació del conflicte. Políticament la Tamil National Alliance (TNA) ha recollit el testimoni de la lluita tàmil i amb notable èxit. Un exemple han estat les primeres eleccions de l'ens autònom del nord de Sri Lanka celebrades el setembre de l'any 2013. La TNA va obtenir 30 dels 38 escons que s'escollien i continua plantejant, d'una altra manera, una solució al conflicte entre les dues comunitats de l'illa. Tot plegat en un marc difícil on la majoria cingalesa ha aprofitat la victòria per eixamplar el seu poder. Les desfilades de l'anomenat "Dia de la victòria", per exemple, han estat criticades pel Comissionat de Canadà pels drets humans com l'antítesi del que hauria de ser una reconciliació entre les dues comunitats.

620. Bryan Ferry, i el seu glamour, tornen a Barcelona

Bryan Ferry, torna a visitar Barcelona el proper 5 de juliol. Ferry és considerat una de les veus més suaus i elegants del pop mundial. El 1985 va situar el seu àlbum ‘Boys & girls’ en el difícil número 1 amb la famosa cançó ‘Slave to love’ popularitzada per la pel·lícula ‘9 setmanes i mitja’. En van seguir varis àlbums delicats i elegants amb un pop ple de glamour (‘Mamouna’, ‘Taxi’...) que el van dur a ser nominat pel Grammy. 

Ferry també és conegut per la seva vida amorosa amb nombroses relacions com ara Amanda Lear, Jerryl Hall (que el va abandonar per anar amb Mick Jagger) i la seva dona, la també model Lucy Helmore amb qui ha tingut 4 fills. Un d’ells, Otis Ferry, ha liderat els activistes a favor de conservar la cacera de la guineu. Separat de Helmore actualment manté una relació amb una model 35 anys més jove que ell. Políticament Bryan Ferry ha recolzat el Conservative Party britànic i ha demanat el vot per D. Cameron. També va promoure el Live Aid i ha donat suport els grups ruralistes britànics. Ferry fou el vocalista de la banda Roxy Músic icona del glam pop i que l'any 2010 va participar al Sonar.  El darrer àlbum de Ferry fou 'Olympia' (2010) doncs 'The Jazz age' (2012) no deixa de ser un disc de versions orquestrals en format de música jazz. L'any 2011 Ferry va actuar a Sant Feliu de Guíxols. 

Crònica del darrer concert a Seattle:

Bryan Ferry derramó suavidad y glamour en McCaw Hall de Seattle

619. Els darrers Mandeus, un poble que s'extingueix

Els mandeus són els seguidors de la doctrina religiosa Sant Joan Baptista a qui consideren el Messies. Les seves creences són gnòstiques, els seguidors de la gnosi no se salven, com els cristians, per la fe, sinó pel coneixement diví (manda significa coneixement). Això permet a l’home salvar-se per si mateix mitjançant la mística, l'ètica i ritus; no depèn tot de la divinitat. El seu llibre sacre és el Ginza Rba. La poligàmia és acceptada i, com la resta dels gnòstics consideren que l'ànima és presa del cos.

La religió mandea és mil·lenària tot i que molt minoritària. Els mandeus van fugir de l’actual Israel cap a Mesopotàmia els dos segles posteriors a la mort de Crist. Allà han sobreviscut conservant creences i la seva llengua, el mandeu que és un dialecte de l’arameu. Sempre han viscut prop dels rius per afavorir l’acte místic més important de la seva doctrina: el bateig purificador. 

Després de vint segles s’ha trobat immersos en l’escenari de guerres modernes patint una persecució doble. La persecució a Iraq fou especialment cruel ja que la intervenció dels EEUU va acabar amb la tolerància religiosa del govern baaista de S. Hussein. Els mandeus foren objecte d’un genocidi que els va obligar a convertir-se, morir o fugir.  Els 60.000 mandeus que hi havia a Iraq van marxar cap Occident i a Síria. Actualment en queden menys del 10 % de la xifra anterior a 2003. Se'ls considera els darrers gnòstics i els darrers essenis.

Molts fugitius van anar cap a Síria on també governava el partit Baas marcat per la tolerància religiosa. Allà van poder viure uns anys fins que les milícies rebels, altre cop armades pels EEUU, van revoltar-se contra Assad imposant l’islam a cop de fusell. Per això els mandeus demanen el retorn a l’statu quo a Síria. Possiblement, però, ja és massa tard i les comunitats de mandeus més importants comencen a ser les de la diàspora a Iran però també a Canadà, EEUU i Austràlia. Allà, de ben segur, la seva cultura mil·lenària és amenaçada de mort. Curiosament també els cristians de Síria i la minoria kurda s’han posicionat, com els mandeus, en contra dels rebels que estan decapitant i executant les minories ètniques i religioses tot trencant el fràgil equilibri que el govern del Baas mantenia.

Article publicat a "El Periódico"